Una obra de dones capaces, teatre per a tothom.

"El secreto de la casa sin hombres, y otros romances y mentiras" és el resultat de la feina de tot un any del grup de teatre, que amb esforç i el suport adequat, han realitzat, cadascú dintre de les seves possibilitats, totes les parts que componen aquesta obra: han pensat el tema, han  elaborat els diàlegs, han escollit la vestimenta, han escollit la decoració de l’escenari i han participat en l’elecció de la música.

Aquesta obra demostra que amb el suport, el temps i els recursos adequats, les persones amb discapacitat son capaces de crear coses tan maques, útils i interessants com la que veureu a continuació. I encara  que estiguem en temps de crisi, i ens retallin totes les subvencions i que això implica  traves en la feina diària de les entitats i els professionals que ens dediquem a aquest col·lectiu, hi ha una cosa que hem d’aprendre dels actors d’aquesta obra i que ni vosaltres, ni nosaltres no en hem de permetre que ens retallin; les il·lusions.

Representar l’obra de teatre que han realitzat elles mateixes, més en un espai  com és la sala polivalent de La Torreta, ha significat per les noies, i per a mi, una experiència que hem viscut amb il·lusió i nervis. Però sobretot una experiència increïble i molt enriquidora. Les emocions que manifesten sobretot en els camerins i darrera de bastidors no tenen preu. Surti bé o no tan bé, una de les finalitats és precisament la de poder oferir el fet de viure experiències tan belles com aquesta.

Es just i necessari dir que aquesta obra inspirada en les seves idees, significa per a elles, entre d’altres coses, una crida i un acte de reivindicació sobre un tema important en les seves pròpies vides; la sexualitat i les relacions de parella en les dones amb discapacitat. Un tema que amb freqüència és tabú o se les prohibeix.  Com la resta de dones adultes, les dones amb discapacitat tenen les mateixes necessitats afectives, emocionals, sexuals i socials que la resta de dones. Esperem que aquesta obra també serveixi per fer-nos reflexionar a tots sobre aquest tema, fet que no deixa de significar enfrontar-nos amb les pròpies pors i temors, d’altra banda completament comprensibles.

Les noies i jo, volem donar les gràcies a La Torreta i els seus professionals, sobretot el Xavi i la Cristina,  per l’esforç afegit  que entenem pot haver significat aquesta obra en la seva feina quotidiana. També volem donar les gràcies als professionals de El Trencadís; Araceli, Daniel, Elena, Pedro i Irene pel seu ajut inestimable, però especialment volem donar les gràcies a Íngrid, que ara mateix és fa càrrec del só i la il·luminació, pel seu recolzament i implicació durant tota la obra.